Formats digitals, quin cal triar en cada ocasió

 

Formats digitals, quin cal triar en cada ocasió

02/06/2022

Font: Joan Oliva i Sandra Pérez

El darrer llibre de la col·lecció EPI Scholar és un manual exhaustiu perquè aprenguis a gestionar els teus fitxers en els formats principals.

JPEG, PNG, GIF, TIFF, WAV, MP3, TXT, PDF o HTML: tots són formats digitals que t'acompanyen habitualment en el dia a dia, tant en l'àmbit personal com en el context professional. Malgrat ser estàndards molt estesos, triar entre un format o un altre pot conduir a una situació complicada: quin format és el més adequat per enregistrar i difondre un pòdcast?, quin és el millor per compartir una imatge amb la qualitat més alta possible?

En el seu nou llibre, Formatos digitales (col·lecció EPI Scholar), Jorge Franganillo presenta les propietats tècniques i els usos pràctics dels formats digitals principals —dades, text, imatge, àudio i vídeo— amb un llenguatge clar i senzill. El resultat és un manual de referència escrit per a un públic ampli, des d'estudiants i professionals de la informació i la documentació fins a creadors de contingut multimèdia o qualsevol persona que vulgui "moure's amb més confiança en la col·lecció de documents digitals que té i necessiti orientacions per treure el màxim profit de tota la informació digital", afirma l'autor, que és doctor en Informació i Comunicació per la Universitat de Barcelona.

Com passa amb els envasos que emboliquen els productes de consum en un comerç, els formats digitals contenen, preserven i descriuen la informació i permeten adaptar-la a diferents propòsits i garantir-ne la conservació al llarg del temps —aclareix Franganillo. Triar malament un format pot comportar la pèrdua irreversible de la informació.

La gran oferta actual de formats i la complexitat per trobar informació rigorosa sobre aquests formats pot dificultar la presa de decisions. Al llarg dels set capítols del llibre, l'autor t'acompanya per reconèixer el format més adequat segons cada situació i quins criteris has de tenir en compte per tenir els fitxers sempre disponibles: "El que és difícil es torna fàcil quan se sap el què i el com", afirma l'autor.

Què trobaràs en aquest llibre?

  • La definició dels conceptes bàsics de la informació digital (document, signatura digital, metadades, llenguatge binari, fitxer, etc.), amb un apartat dedicat a la tecnologia de la cadena de blocs o blockchain i una descripció dels famosos NFT.
  • Pautes per gestionar correctament els fitxers i carpetes; per exemple, com s'han d'anomenar, quins atributs s'ha d'assignar als fitxers, quins permisos s'han de configurar o quines opcions tens per comprimir les dades.
  • Les estratègies i eines per identificar els formats digitals adequats en cada moment i quin impacte pot tenir la teva elecció per poder consultar en un futur la informació.
  • Un inventari dels formats digitals principals, en què es desglossen les propietats tècniques i els aspectes pràctics de cadascun, així com els seus beneficis i limitacions.
  • Una explicació detallada del llenguatge XML que solen fer servir els programadors per al desenvolupament web.
  • Una reflexió final sobre la rellevància de triar el format idoni per a cada context d'ús.


Un format per a cada situació i propòsit

L'autor de Formatos digitales t'avança les respostes davant situacions que poden generar confusió en el teu dia a dia.

Situació 1: M'han enviat un document i l'he de signar digitalment. Què hauria de saber?

La signatura digital substitueix la manuscrita i acredita qui és el veritable emissor d'un document i que el missatge no ha estat alterat des que es va emetre.

Totes les signatures digitals són electròniques, però no totes les signatures electròniques són digitals. La signatura electrònica és un concepte jurídic que equival a la signatura manuscrita, com la que pots fer amb un llapis sobre una tauleta. En canvi, la signatura digital està formada per una cadena de bits que s'annexa a un missatge o document digital per demostrar-ne la validesa.

Per obtenir un certificat qualificat per poder signar documents és necessari emplenar una sol·licitud davant una entitat certificadora (per exemple, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre), personar-se en una entitat de registre per verificar la identitat i les dades personals, i baixar i instal·lar el certificat a l'ordinador on es vulgui fer servir.

Situació 2. Quins factors hauria de tenir en compte en el moment de compartir una imatge a internet?

Les plataformes socials i els blogs, a més de limitar el tipus i la mida dels fitxers que es poden compartir, solen crear, de cada imatge, una versió més comprimida i de qualitat més dolenta. Per això convé proporcionar-los les imatges en la millor qualitat possible. Si són fotografies, interessa lliurar-les en format JPEG, però amb la mínima compressió. Si són dibuixos lineals, gràfics o logotips, és millor en format PNG, i potser cal valorar la possibilitat de fer servir el que s'anomena una paleta indexada, això és, un truc de compressió per rebaixar la mida d'un fitxer, simplement fent servir menys colors que en la paleta original.

Els mitjans socials solen destruir del tot les metadades de les imatges, com fan Facebook, Instagram i Twitter, i evitar d'aquesta manera revelar informació privada, com ara la posició geogràfica. Flickr, en canvi, no té el component social d'altres plataformes; preserva totes les metadades, per la qual cosa, abans de publicar res en aquesta plataforma, convé valorar quines metadades acceptem compartir.

Situació 3­. Vull conservar les fotografies de les vacances per poder-les recuperar d'aquí a uns anys. Què hauria de tenir en compte?

Les fotos formen una col·lecció que tendeix a créixer amb el temps, i, per tant, també tendeix a complicar-se la tasca d'organitzar-les. En conseqüència, la fixació que solem tenir per decidir què interessa desar, i què no, sol ser laxa. I les fotos que es desen tendim a organitzar-les de manera rudimentària, sovint amuntegades en estructures jeràrquiques força simples, sense amb prou feines subcarpetes.

Però en un context personal i tot, la planificació és una tasca important. Val la pena aturar-se a valorar quins usos preveiem fer d'aquest material en el futur i quin sistema de classificació li convé. És habitual classificar-les per anys i després per assumptes o per llocs geogràfics, segons quines siguin les activitats vitals de cada persona.

El llibre anterior de Jorge Franganillo, Gestión de información personal: integración mediante el correo electrónico, volia respondre per què convé gestionar la informació, mentre que Formatos digitales se centra més en com s'ha de gestionar i quines decisions cal prendre. "Els dos llibres són com les dues cares d'una mateixa moneda: la gestió dels nostres actius digitals", assenyala l'autor.